REPERTORIO AMERICANO 93 inent castellana la lirica femenina propiament des altres altra que Tenim. demés.
no hagués de complir, en aquest Escoltem la actuals on ha sabut alliberar de molts moinent, un deure de cavallerositat, prejudicis. La floració aquesta pleinde no gosaria pujar a aquesta tribuna per a de poetesses de que le parint, ia la que presentar vos una poetessa. Els poetes, pertany Emilia Bernal. per dret propi, quan són veritables poetes, no necessiten no té cree jo, cap altra explicació. Al presentació. Llur poesia és suficient per menys, jo no en trobo altra, davant In revelar los: fins tot és el que millor migradesa, per no dir la inexistencin, de els pot revelar car és essència la flor de llur inima Per tant, junt amb la aquestes La cavallerositat, però, obliga a dirpoetesses hispano americanes esmentades, vos quatre paraules amb les quals provare Emilia Bernal, tant personal de precisar, no pas el que Emilia Bernal caracteristica per banda, porta a representa en les lletres cubanes, sino espanyoles un ecent Tou, fet gratitud que tots li devem per haver se inquietud de sinceritat, de crua terriapropat amb intelletto amore deves la ble sinceritat, a a vegades, que in no ens nostra poesia, desitjosa extreure la ha de sorpendre en uns labis femenins.
mel de vessar la en el vas pristi de la És un accent més intim que els fins seva obra.
el deure a ara haviem oit, un accent com de pregaria comiadar la, ara que se torna a Cuba, o de confidencia, que ens fa sentir, sobre la seva patria, des on es proposa emtot, al través de la diferència dels sexes, prendre una croada de germanor intelleca desgrat dels matissos de sensibilitat tual per diversos paisos sudamericans, d educació, la gernunnor de la illusió que moralment no formen sinó un fogar Emilia Bernal de ensomni, la identitat, per a home de cultura de tradició. això hauria per a la donu, de la passió de la dolor.
de limitar ja he dit massa coses sobreres. Quan Tanmateix, potser no estará de més del temps que han acarat amb la realitat que donem uu cop ull a la lirica levaig trobar per primera vegada Emilia situar nos millor quan dolorosa del món, que han volgut demanar Bernal, a Paris, la poetessa havia fet un menina per escoltem les poesies Emilia Berual.
a la vida un sentit una explicació que llarga estada a Portugal, on havia estar Emilia Bernal pertany a aquest grup de han plantejat el problema de la felicitat humana el de llur propia individual interessant país. Coneixedora profunda poetesses hispano americanes que han felicitat. Italia trobarem altres poe de la llengua castellana, els altres parlars revelat en aquests darrers temps que, tesses, com Ada Negri, obra de les quals ibéries interessen també. is estrany, cosa lletres castellanes, és una confessió de totes les angoixes dones, que sollicitéssim la seva atenció ens mostra ànima femenina amb una de lluites per la nostra poesia. Emilia Bernal li cruesa, una veracitat una sinceritat a reserva una interrogació constant sobre les quals no estem gaire avesats.
ha consagrat més temps o més afecte cultivada dels que podien tot arreu, la esperar Slin assajata Debades cercariem, en les terres pe comença a sentir aquesta inquietudes. traducir els nostres poetes de de bell antavi castellana, una poepiritual que les seleccions masculines han les seves versions molt reeixides.
tensa inquieta, turmentada y apassionada experimentat davant els problemes es ha arribat a vertir en versos castellans com les que ens ofereix el panorama de sencials de tot arreu, és un una obra dramática catalana, en tres la poesia femenina hispano americana. dir. Vull significar en tots aquells paisos actes. Ella mateixa dir que això només Delmira Agustini. de Juana on la dona és esperonada pel desig de es per començar. En posar se en contacte de Ibarbourou de Gabriela Mistral. per saber, per afany de fruir, per anhel amb el nostre poble, or visitar la nostra no esmentar sino els que ara em venen de viure la vida en tota la seva plenitud. tierra viure en el nostre ambient, en a la memoria, són pron per a justificar el que dic. questa pleiade illustre pertany on participa tant com home de la febre. tractar els nostres escriptors, espera arridel tumulte de les angoixes de vida bar a coneixer les nostres lletres més a Emilia Bernal.
moderna. aquesta aportació femenina la lirica fons per copsar ne tota In idealitat tot Aquesta inquietud no és encara gaire el caracter.
hispano americana hom ha volgut fer ne sentida a la peninsula. Arribarú a dir Per aixd sol. Emilia Bernal mereix una excepció, realment excepció li ha que no és gens. Ho és, pel contrari, en Pero no ens enganyem. Aquest desen el nostre agraiment. mereix, demes, un grau força elevat, en les terres amerotllninent de anima femenina no és ricanes, on la dona ha rebut una edutota la nostra atencio, car is un esperit de peculiar a les lletres hispano americanes. cació més en harmonia amb els temps selecció una tauna vivent entusiasme.
La lirica francesa, amb Mme. de Noailuna poetessa amb el sentit inuat de la les al davant, és rien de poetesses que poesin, um anima lirica veritable. Es han sentit dominades per les inquietuds Alfons Maseras colten la.
insolita en les que la vida ens totes les el desti. to foren la vida Els noms Poesías de Emilia Bernal tuvie furen yetener hiciera, Subitamento lanso de la vidit para dejarte eternizada, forma que giras, sin cesar, hacia la muerte Hoy me despierto enamorada, al tin, de nuevo: Qué traerá la vida?
Flores. Yo no mere eo. Si esas flores pudieran ser regalo de mi huesa.
Viva soy una huesa. El alma min se refugia en su hondura. No hagan ellas que, a hurtadillas, el alin se me asome para caer, de nuevo, mis herida, tanto, que ya no pueda alzarse nunca gustus de recostar In vidu tnya sobre la molinda de mi hombro, negru III Rosan! No. Son gardenias. Yo decin: Qué rosas tan sensuales! Las miraba con miradas de amor. un caricia se fué de las inanos. Al tocarlas tuve la sensación de la caricia de tu mano en la mia, adivinando que fruta y flor y carne son la misma cosa que plasan temblorosamente In sensual armonia de la vida.
11 Este perfume el nima me trastorna.
Es perfume dle mnente. La conosco Este perfume vino a verme un din en que la noche se hospero en mi casa.
Yo no sé si es perfume de la tumbu o sintesis del mal que huele a tierra.
Sólo sé que a él me entrego y al bistro No sé que abiruo de invisible fondo en donde me liundo irremediablemente Sex! envuelta en el mi tumia nje volupttiosamente ruede al Orco.
Mimosa y rosa. Quién soy yo? quien eres th? Renuncio tal belleza.
Bien se que solo soy de escamas corners, de garlios y de puins sólo hech ¿Y tú que tienes dejades de sanee, morbidez de magnolia y luz que besa, IV Lloro porque quisiern eternizar to belleza ensibles pero alla movible, inquien, fugitiva, huge y se transforma a cada instante. Mi alma Bartonu, dietembre